Coimbra

Sobre Coimbra

Coïmbra viu recolzada sobre el turó que baixa cap al riu Mondego, amb la Universidade —Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 2013— com a centre gravitacional de la ciutat des de fa gairebé vuit segles. No és una postal congelada: la Universidade continua activa, i això es nota als carrers de la Baixa, on estudiants amb capa negra creuen entre tavernes de fado i llibreries centenàries. El Paço das Escolas, antic palau reial convertit en campus, aplega la Sala dos Capelos, la Capela de São Miguel i, sobretot, la Biblioteca Joanina, una biblioteca barroca del segle XVIII amb prestatgeries daurades i un ecosistema de ratpenats que protegeix els llibres antics dels insectes durant la nit (cobreixen el mobiliari amb cuir cada vespre). Des de la Torre da Universidade, amb el seu rellotge i la campana "a cabra", es domina tota la ciutat i la vall del Mondego. Baixant cap al riu, la Sé Velha —una de les catedrals romàniques millor conservades de Portugal, del segle XII— contrasta amb la Sé Nova, de façana barroca jesuïta del XVII. Travessant el pont, el Mosteiro de Santa Cruz guarda els sepulcres dels primers reis de Portugal, i el Jardim Botânico, fundat el 1772, ofereix un respir verd amb més de 1.200 espècies. Per a les famílies, Portugal dos Pequenitos reprodueix en miniatura els monuments del país i de les seves antigues colònies, un clàssic des de 1940. Coïmbra té a més el seu propi fado, més pausat i acadèmic que el de Lisboa, cantat tradicionalment dret per homes amb capa, i la seva festa major: la Queima das Fitas de maig, quan els estudiants que acaben la carrera cremen simbòlicament les cintes de la seva facultat en una setmana de concerts, serenates i desfilades que pren tota la ciutat. Coïmbra es recorre bé en dos o tres dies, combinant universitat, riu i la vida d'una ciutat universitària que no ha deixat de bategar en 700 anys.